ANÀLISI I CRÍTICA SOBRE “HAMLET” AL CINEMA

Amb la meva entrada al blog faré referència a l'anàlisi de les versions cinematogràfiques de Hamlet; les tres versions que jo he pogut visionar, que per cert totes tres segons la meva modesta opinió son excelents, i m'han eixamplat els meus coneixements sobre aquesta gran obra. No he tingut la sort de
poder gaudir de cap representació teatral de Hamlet, (espero poder fer-ho algún dia). Però després d'haver llegit la versió traduïda pel Salvador Oliva que ens va fer llegir el nostre professor Jaume i que em va agradar molt, (llàstima no saber anglès per llegir-la i apreciar-la en la llengua de Shakespeare) ja tenia una opinió formada.

El fet de veure cadascuna de les tres pel·lícules, m'ha fet reflexionar més i més sobre aquest Hamlet, aquest príncep de Dinamarca; m'ha fet apreciar encara més molts detalls d'aquesta apassionant tragèdia, que després al tornar a rellegir l'obra per segona vegada, d'alguna manera l'he interpretada millor. Potser he de confessar que jo mai no havia llegit cap altra obra de teatre, i no és tan fàcil saber interpretar una lectura d'una obra tan excepcional i plena de matisos. Com ja va explicar molt bé el nostre professor, no és el mateix llegir una obra teatral que llegir una novel·la.

He de dir que he après molt sobre Hamlet amb les explicacions que he escoltat a classe per part del nostre professor, i ara també amb les opinions que estic llegint al blog per part de molts companys sobre “El nostre Hamlet”, ja que no ni ha cap d'igual, però totes són molt interessants i tenen un gran valor d'aprenentatge per a mi; al mateix temps em fa veure que tothom té pensaments diferents, i d'altra banda fa veure la complexitat que té el personatge de Hamlet i tota l'obra . I tot això no fa més que reflectir que cada paraula, cada frase d'aquesta tragèdia, es pot dir que és un monument a la gran obra que ens va deixar el W. Shakespeare, i que per alguna cosa està considerada la més representativa, la més llegida i la tragèdia més representada de totes les que va escriure.

Pel que fa a l'analisi de les tres versions cinematogràfiques, en primer lloc parlaré per ordre cronològic de la primera d'elles: la pel·lícula “Hamlet” dirigida e interpretada pel gran actor i director que va ser Lawrence Olivier, mite del teatre britànic. Per aquesta pel·lícula va rebre dos oscars(1948): al millor actor i a la millor pel·lícula; també va ser nominat al oscar com a millor director i a més a més va guanyar el lleó d'or al festival de Venecia i molts altres premis.

Personalment diré que aquesta és de les tres que he tingut el plaer de visionar, la que s'acosta més a la idea que jo m'havia fet al llegir el text. L'interpretació del “Hamlet” que fa el Lawrence Olivier em sembla senzillament magistral, i penso que Shakespeare l'hagués aplaudit, crec que és el millor Hamlet possible. Segurament la seva procedència teatral fa que el Sr.Olivier domini tots els recursos i fa teatre dins al cinema, però al mateix temps al ser un gran actor també domina la tècnica cinematogràfica, i tot s'ha de dir també és un gran especialista en les obres de Shakespeare.

D'altra banda destacaria dins la seva perfecta interpretació, la subtil ironia, el fingiment com a boix, el dubte, i la venjança que va madurant lentament. Crec que al ser la pel·lícula en blanc i negra i la sobrietat dels decorats més adients a lèpoca en que transcurreix l'acció, fan que sigui gairebé perfecta, una veritable obra d'art cinematogràfica. Tot l'elenc artístic està a un gran nivell.

En aquesta versió i potser a causa de la censura d'aquella època en que és va fer la pel·lícula, vaig trobar una Ofèlia molt innocent i virginal (l'actriu Jean Simmons tenia 19 anys) comparada amb les altres dues versions posteriors. Aquí l'actor Olivier tenia 41 anys i el contrasentit que la actriu que feia de reina i mare de Hamlet era Eilen Herlie que tenia en aquell moment 30 anys, o sigui era més jove la mare que el fill. També l'actor que feia de Poloni era un venerable ancià i en les altres dues versions era molt més jove.

La segona versió de “Hamlet” subtitulada “ l'honor de la venjança”(1990) va ser la pel·lícula dirigida pel director italià Franco Zefirelli i interpretada per Mel Gibson(1956) actor australià. Aquí Ofèlia ( l'actriu Elena Bonham Carter) tenia 24 anys, Mel Gibson (Hamlet) 34 anys, la reina y mare de Hamlet (Glen Close) 43 anys, només 9 anys més que el seu fill . A destacar la música d'Ennio Morricone que bastants anys després es faria famós per ser l'autor de bandes sonores mítiques, especialment en pel·lícules dirigides per Sergio Leone dites d'espaguetti-western.

Aquesta pel·lícula està feta en color, es més dinamica i encara que els diàlecs estan molt ajustats al text, tant els exteriors com els decorats i vestimenta semblan més d'una pel·licula més estil Hollywood, i menys teatral que la d'Olivier, però pel meu gust es troba a anys llum de la primera versió, sobre tot en l'interpretació del protagonista que tot i ser un bon actor no té l'escola teatral ni el domini de l'obra de Shakespeare, com l'Olivier, i el Kenneth Branagh que després comentaré.

A la pel·lícula del Zefirelli tots els altres actors són més convincents que el Mel Gibson, sobre tot la Glen Close(Gertrudis) i l'Alan Bates (Claudi), i l'aspecte tècnic com a totes les pel·licules de Zefirelli està molt cuidat. En el que fa relació guió-text, diria que en aquesta versió el Zefirelli fa entreveure que hi pot haver alguna cosa més entre la reina i el seu fill, que una relació materno-filial que potser no s'arriba a consumar però s'adivina un desig (petons llargs a la boca entre mare i fill).

El Mel Gibson (Hamlet) el trobo com molt afectat, diria encorsetat i no dona tot el que pot donar, potser seguint ordres del Zefirelli, i la meva opinió és que li falta el toc d'ironia que li posa l'Olivier .

La tercera versió de “Hamlet”(1996) que comentaré és la dirigida i interpretada estupendament per Kenneth Branagh,(1960) també procedent del teatre i especialista en obres de Shakespeare, en cinema i en teatre, la qual cosa deriva en una gran pel·lícula.

En aquesta pel·lícula tots els actors i actrius broden els seus papers i es nota que el director els deja actuar més lliurament que el Zefirelli i no se'ls veu tan encorsetats.

El Branagh fa un personatge de Hamlet com a molt més alegre, més vistós, menys teatral i més cinematogràfic però no per això amb menys qualitat.

La pel·lícula situa els fets uns quants anys més endavant, sobre el segle XVIII , cosa que fa canviar els decorats i vestuari; a més a més tot el conjunt és molt més luminós i alegre, però no per això deja de perdre el seu dramatisme. El castell d'Elsinore sembla un palau de Viena o el propi Versalles, on hi ha grans balls i festes . L'Ofèlia té un paper molt més destacat i el fa una Kate Winslet adorable i molt sensual, i no falten les escenes d'amor i sexe total entre els dos protagonistes, cosa que el text literari de Shakespeare no menciona en cap moment .També tenen grans i destacades interpretacions la Julie Christie(reina Gertrudis) i Derek Jacobi (rey Claudi), així com les grans interpretacións que fan els actors de Poloni i Horaci, que tenen molt més importància que en les altres pel·lícules comentades abans, també es tracta més el tema de la invasió de l'exèrcit suec amb el Fortimbràs ; s'ha de tenir en compte la més llarga duració d'aquesta pel·lícula de 4 hores.

Aquí les edats dels protagonistes són les adecuades als personatges: Hamlet 36 anys la reina 55 anys, i Ofèlia 21 anys.

En resum grans interpretacions i direccions de Lawrence Olivier i Kenneth Branagh, bona direcció del Zefirelli però menys bona l'interpretació que fa de Hamlet el Mel Gibson.

BIBLIOGRÀFIA

Shakespeare W. (1603) Traducció de Oliva S. (2005). Hamlet. Barcelona:Vicens Vives

Olivier L. (1948). Hamlet. Pel·lícula

Zefirelli F. (1990). Hamlet.( L'honor de la venjança). Pel·lícula

Branagh K. (1996) Hamlet. Pel·lícula

Text de n'Antonio Milian Olivé